editorial el llibres de text

L'escola Tabor s'uneix a l'Eixample Escolar

Informe sobre les APA/AMPA a Catalunya

Moussambani: una oportunitat a la participació

La Junta Ampliada, una proposta de participació del CEIP Carlit

Mots encreuats: Llenguatge i comunicació en l'ambit familiar

L'arbre del bé i del mal: CEIP Llorers

Escola Mallorca: Un any després

 

 

 

 

 

 

INFORME SOBRE LES APA/AMPA A CATALUNYA

La federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) ha publicat les conclusions d’un estudi sobre la situació de les APA/AMPA a Catalunya. El sondeig, realitzat per l’empresa Dympanel, es plantejava els següents objectius:


·Estructura, serveis i activitats ofertes per les APA
de Catalunya.
· Participació dels pares i mares en les activitats
de representació de l’APA.
·Relació de les APA amb el centre educatiu i entorn.
· Gestió econòmica.
·Nivell de Federació i valoració de la FAPAC.


L’estudi, que va tenir el suport financer del Departament d’Ensenyament, es va fer durant els mesos de març i abril de 1999, sobre una mostra de 269 centres públics, del total de 2.329 que existeixen a casa nostra. El procediment, segons Dympanel, va ser l’enviament d’una carta prèvia de la Generalitat; entrevista telefònica als directors dels centres preseleccionats; enviament de formularis a les APA; i entrevista personal amb el/la president/a.


L’informe de les conclusions reaferma la importància de les Associacions de Mares i Pares com a instrument de desenvolupament de la comunitat escolar i referència del moviment associatiu que va començar a les escoles públiques a finals de la dècada dels 60.


Com a principals punts febles, s’assenyalen: la precarietat de la cultura de l’APA dins de les escoles, que depèn, quasi exclusivament, del voluntarisme de les persones i molt poc d’una estructura d’organització estable que en garanteixi la continuïtat.

Les principals conclusions


– Més d’un 95% dels centres públics educatius tenen una APA legalment constituïda. El grau d’afiliació de les famílies és d’un 90%.
– El 81% de les APA organitza activitats fora de l’horari lectiu per als alumnes.
– Un 28% organitza activitats formatives o lúdiques per a pares i mares
– Molts dels serveis i activitats de les escoles públiques són possibles gràcies a la intervenció de l’APA. Cal que les administracions reconeguin aquesta realitat i donin el suport necessari per tal de possibilitar que l’oferta sigui de qualitat.
– Les APA acompleixen, també, una funció social. En ésser entitats sense ànim de lucre, reverteixen els superàvits en benefici de la pròpia escola, ja sigui per millorar els serveis, ja per compensar les desigualtats socials.
– L’enquesta mostra que el moviment de pares d’alumnes de l’ensenyament públic genera una activitat econòmica superior als 6.000 milions de pessetes anuals, dels quals uns 1.000 són reinvertits anualment en el finançament d’equipaments i de material per als centres.
– Només un 6% de les APA organitzen escoles de pares amb una mitjana d’assistència de 31 persones.
– Es detecta una baixa implicació del professorat en les activitats de l’APA fora de l’horari lectiu.
– En el casos en què hi ha pares o mares delegats de curs, només un 20% estan coordinats amb l’APA.
– En un moment de crisi dels valors socials, les APA són un moviment cívic que cal potenciar.


Aquestes són algunes de les principals conclusions d’aquest estudi que podem complementar amb unes preguntes encaminades a fer possible un major reconeixement i valoració de les APA:


Quants moviments associatius del nostre país apleguen més de 300.000 famílies?
Quantes Federacions d’entitats de Catalunya apleguen més de 1.250 associacions?


Tot plegat, elements de judici per poder reflexionar.