L'ARBRE DEL BÉ I DEL MAL

Els legisladors no s’adonen que la societat està canviant

En aquest “paradís” que és la Llei d’Educació Primària, l’arbre del Bé i del Mal són les activitats lectives. Són aquestes les que es desenvolupen a l’escola i que són obligatòries per a tots els alumnes i per a tots els mestres. A diferència de les activitats complementàries i extraescolars, que són voluntàries. Però per què només les poden dur a terme els mestres? Per què no personal qualificat amb coneixements o tècniques que ens manquen als mestres o que simplement ens supleixi, ja que encara no podem estar a dos llocs al mateix temps?

Parlem d’activitats com a laboratori, on es pot desenvolupar l’observació, la classificació, la manipulació i l’experimentació per si mateixes, dins de l’àmbit de les ciències naturals i no a l’inrevés, com passa a classe. Aquestes operacions són molt importants per al desenvolupament de les operacions concretes, objectiu bàsic a Primària. Parlem, també, de l’adquisició de destreses en determinats instruments musicals que trenquen el ritme monòton d’aprendre amb el llibre i el quadern. I, també parlem, a tall d’exemple, de persones qualificades que ajudin a parlar i entendre el català i el castellà als immigrants (que cada dia en són més a l’escola pública i no a la privada, pur miracle!) als quals no podem donar les hores suficients perquè entenguin, sí, entenguin el català i el castellà i deixin, així, de sentir-se com una gamba en un garatge.

Com ho faríem? Dividiríem la classe en tants grups com convingués i així guanyaríem en atenció individualitzada i ampliaríem l’espectre de les activitats en un mateix període de temps. Un grup es quedaria amb el mestre i l’altre o altres amb el personal qualificat. Necessitaríem més espais. Qui ho pagaria? La Generalitat hauria de fer-ho. Les AMPA hi podrien col·laborar. Persones jubilades, amb ganes i energia per ajudar els altres, també ho podrien fer, donaria més sentit a les seves vides i elevarien el respecte envers la tercera edat, aportant la saviesa adquirida al llarg de la vida. O simplement persones pagades, així crearíem llocs de treball, no precari si us plau.

Per què no canvien la llei, doncs? La llei és un acord de determinades persones que tenen el poder, en determinades circumstàncies. Quan aquestes canvien, la llei es converteix en injusta. No havia permés la llei durant segles l’esclavatge? No va enviar a la foguera els qui gosaven pensar diferent a la majoria governant? No ha prohibit el vot a la dona fins ben entrat el segle XX? No ha permès coses terribles com el suïcidi de Sòcrates? I d’injusta pot passar a ridícula quan els legisladors no s’adonen dels canvis socials i es dediquen a fer volar coloms. Com la normativa d’obligar a dur guants blancs als revisors de RENFE en alguns trajectes fins fa pocs anys.

Avui, la llei de les activitats lectives és sagrada i això no permet que les escoles triïn una marcada “línia d’escola”. Aquesta llei no afavoreix la comunitat educativa en tant que la limita, ni serveix al progrés escolar en tant que sagrada i per això inflexible. Els legisladors no s’adonen que la societat està canviant. En uns llocs abans que ens uns altres, com sempre. Jo agafo la poma de l’arbre sagrat i us convido a tastar-la. No perdrem cap paradís.

Equip directiu del CEIP “Els Llorers”