ELS LLIBRES DE TEXT

Un cop més l’actualitat ens obliga a posicionar-nos sobre un tema que ens afecta de manera ben directa i especialment en aquestes dates.

Els descomptes en els llibres de text han omplenat moltes pàgines de premsa darrerament. Es parla de “guerra” entre grans superfícies i llibreries. Les mesures liberalitzadores (!?) del govern central poden aportar, almenys a primera vista, uns avantatges evidents i immediats per al nostre col·lectiu. Algú amb dos dits de front prefereix un descompte d’un 12% al d’un 25%? A primer cop d’ull i com a simples consumidors podríem conformar-nos.

Les coses, però, no són tan senzilles com semblen. Si ens quedem aquí, potser els arbres no ens permetran veure el bosc.

La compra dels llibres de text s’efectua, habitualment en les escoles del nostre entorn, a través de les AMPA, ja sigui mitjançant compra directa o a través de cooperatives de consum del sector escolar. És un sistema que requereix d’una certa organització per part de les AMPA que obtenen a canvi un petit ajut extra als seus pressupostos mentre que les famílies aconsegueixen bons descomptes i comoditat per a la compra. No cal dir que, malgrat aquests esforços els llibres de text continuen essent un bon mal de cap per a les economies familiars cada inici de curs.

Quina ha de ser doncs la nostra postura respecte dels llibres de text? Lluitar per aconseguir uns majors descomptes i seguir donant als llibres de text consideració d’un objecte de consum com qualsevol altre?
Una pista sobre el que volem ens l’ha de donar recordar que l’any passat es varen recollir 600.000 signatures (100.000 més de les necessàries) perquè es discutís al Congreso de los Diputados una Iniciativa Legislativa Popular sobre la necessitat de la gratuïtat dels llibres de text i el material escolar. El cert és que, amb un govern tan poc donat a la cosa pública (i es diuen populars!), el tema està aparcat. Ai, pobra voluntat popular! (la nostra).
Només l’Estat espanyol i Irlanda no tenen, dins la Unió Europea, cap política al respecte. O potser sí que és una política no fer res. A Portugal s’està iniciant el procés i a la resta d’estats assumeixen la despesa diferents administracions. Caldria recordar-los que ja durant la II República existien experiencies de llibres propietat de l’escola i d’ús comunitari.

La despesa, certament, és llarga en zeros, però representa només l’1% del pressupost conjunt de les administracions educatives i ho considerem del tot assumible.

Per tant, la nostra reivindicació bàsica és: llibres de text gratuïts dins d’un ensenyament públic del tot gratuït al qual pugui accedir-hi tothom sense cap mena de restricció. La qualitat es dóna, naturalment, per suposada.
Un cop més ens cal mantenir i fer notar la nostra exigència.

I mentrestant? Cal trobar sistemes pal·liatius, fora dels circuits oficials i organitzats per nosaltres mateixos que permetin reduir el màxim la despesa econòmica. Un dels sistemes que s’està duent a terme, amb bons resultats, a diverses escoles és el de reutilització de llibres, amb la col·laboració necessària i imprescindible d’escola i mestres amb l’AMPA. Els primers triant els llibres més adequats: reutilitzables i de vida llarga; no fent treballar els nois i noies sobre els llibres (ja són llestos els editors!) i ensenyant-los a fer un bon ús del material perquè arribi en bones condicions al següent usuari. Les AMPA posant-hi l’esforç d’organització i els pares i mares, cadascú a casa seva, educant els seus fills en un esperit públic de respecte al comunitari i aprofitant-ho per combatre la febre consumista.

No vénen temps fàcils per a l’ensenyament públic, però la col·laboració i la unitat d’acció de tots els implicats en el món escolar ens fan mantenir l’esperança que s’aconseguiran els objectius que ens proposem. En aquest cas, farem que la premsa deixi de parlar de descomptes per passar a parlar de la gratuïtat dels llibres de text.