Editorial necessitats educatives especials
Els polítics i l'Escola Pública
Mobilitzacions primer trimestre de 2000
Llibertat religiosa, Escola Pública. Una falsa polèmica
Religió a l'escola: quins drets i quins interessos es defensen?
Una proposta alternativa
Camí Escolar Del projecte a la realitat
On dimonis és l'AMPA?

 

 

 

UNA PROPOSTA ALTERNATIVA


Mentre la religió encara sigui present dins l’àmbit escolar, es pot potenciar un debat paral·lel centrat en el següent raonament: les famílies que no volen religió a l’escola estan, de fet, discriminades. Discriminades perquè l’administració no fa per elles l’esforç econòmic i de cessió de competències que si fa per a les que volen religió. No hi ha mestres especialistes en ètica o equivalent i és cada escola la que ha de gestionar com pot l’alternativa a la religió, sense cap ajut extra ni programes adequats per a fer-ho. Així, l’església catòlica gaudeix dins de les escoles d’una situació privilegiada de monopoli. De resultes d’això, hi ha moltes famílies sense conviccions religioses que opten per la religió amb l’argument següent: almenys que aprenguin alguna cosa...


La proposta començaria per omplir de continguts reals l’assignatura alternativa a la religió. Aquesta alternativa aconfessional hauria de ser una visió plural i no estrictament religiosa del món que incorporés, adaptades als nens, les tradicions ètiques i filosòfiques tant occidentals com orientals, que poden completar la seva formació i donar-los eines per a orientar-se amb criteri propi en el món actual. Existeixen diversos programes educatius creats amb aquest objectiu, com per exemple el programa “Filosofia 3/18” de Mathew Lipman.


El següent pas seria exigir a l’administració que, igualment que paga amb diners públics els mestres de religió designats pels bisbats, contracti especialistes –podrien ser, per exemple, llicenciats en filosofia– per fer aquestes classes d’ètica, filosofia o com se’ls vulgui denominar. Això tindria l’avantatge addicional que no hi hauria cap organisme extern al món de l’ensenyament que exigís tenir, com fa la jerarquia catòlica, un control absolut sobre els continguts i els professors d’aquesta assignatura alternativa. És una proposta que permetria una certa competència entre les opcions. S’hauria trencat el monopoli i les famílies podrien escollir entre dues alternatives en igualtat de condicions: d’una banda els catecismes religiosos i de l’altra una visió oberta i humanista de la cultura i el coneixement.


Josep M. Camps
Representant de pares al Consell Escolar del CEIP Diputació