editorial necessitats educatives especials

Els polítics i l'Escola Pública

Mobilitzacions primer trimestre de 2000

Llibertat religiosa, Escola Pública. Una falsa polèmica

Religió a l'escola: quins drets i quins interessos es defensen?

Una proposta alternativa

Camí Escolar Del projecte a la realitat

On dimonis és l'AMPA?

 

 

 

 

 

 

 

 

Trimestre calent per a la consellera Carme Laura Gil


MOBILITZACIONS MULTITUDINÀRIES EN DEFENSA DE L'ESCOLA PÚBLICA

El primer trimestre de l’any 2000 passarà a la història com el període de major agitació i mobilització que la comunitat educativa ha viscut en els darrers anys.Gener, febrer i març han estat mesos calents. La temperatura de pares, professors i alumnes ha arribat fins a màximes històriques. El resultat: crit al cel i peus al carrer per reclamar més mitjans i major atenció per a l’ensenyament públic.Una pertorbació atmofèrica que la nova consellera Carme Laura Gil voldrà esborrar del seu mapa meteorològic i que ha posat públicament en tela de judici la seva capacitat de reacció i de negociació.


La manifestació de diumenge 30 de gener, amb 40.000 persones omplint els carrers de Barcelona, és una de les concentracions més grans que es recorden; també ho han estat la Diada per l’ensenyament públic, celebrada a primers de gener, o la vaga del 22 de març. Totes elles són la culminació d’un procés de malestar que arrosseguen de fa temps la majoria de col·lectius del sector.


A Carme Laura Gil se li ha acabat el crèdit i l’entorn paradisíac. Ha arribat el moment d’encarar definitivament els problemes, alguns d’ells endèmics, que pateix l’ensenyament públic en el nostre país. El relaxament no és una bona estratègia com a resposta a les manifestacions massives i al descontentament general. L’augment de dotacions pressupostàries per fer front a les derivacions de la reforma; la famosa ampliació de l’oferta de places d’escoles bressol o l’esperat decret de matriculacions són, per citar-ne alguns, vells coneguts en el repertori de reivindicacions de les AMPAs i de col·lectius de professors de les escoles públiques.


Tant costa dedicar més mitjans a l’ensenyament públic? Per què tanta deixadesa?


No s’ha d’oblidar que, arraconant l’ensenyament públic estem arraconant també la igualtat d’oportunitats, l’esperit crític, la diversitat, la integració, la solidaritat… Estem deixant de costat, en definitiva, el nostre futur.


Redacció