|

Trimestre
calent per a la consellera Carme Laura Gil
MOBILITZACIONS MULTITUDINÀRIES EN DEFENSA
DE L'ESCOLA PÚBLICA
El
primer trimestre de lany 2000 passarà a la història
com el període de major agitació i mobilització
que la comunitat educativa ha viscut en els darrers anys.Gener, febrer
i març han estat mesos calents. La temperatura de pares, professors
i alumnes ha arribat fins a màximes històriques. El
resultat: crit al cel i peus al carrer per reclamar més mitjans
i major atenció per a lensenyament públic.Una
pertorbació atmofèrica que la nova consellera Carme
Laura Gil voldrà esborrar del seu mapa meteorològic
i que ha posat públicament en tela de judici la seva capacitat
de reacció i de negociació.
La manifestació de diumenge 30 de gener, amb 40.000 persones
omplint els carrers de Barcelona, és una de les concentracions
més grans que es recorden; també ho han estat la Diada
per lensenyament públic, celebrada a primers de gener,
o la vaga del 22 de març. Totes elles són la culminació
dun procés de malestar que arrosseguen de fa temps la
majoria de col·lectius del sector.
A Carme Laura Gil se li ha acabat el crèdit i lentorn
paradisíac. Ha arribat el moment dencarar definitivament
els problemes, alguns dells endèmics, que pateix lensenyament
públic en el nostre país. El relaxament no és
una bona estratègia com a resposta a les manifestacions massives
i al descontentament general. Laugment de dotacions pressupostàries
per fer front a les derivacions de la reforma; la famosa ampliació
de loferta de places descoles bressol o lesperat
decret de matriculacions són, per citar-ne alguns, vells coneguts
en el repertori de reivindicacions de les AMPAs i de col·lectius
de professors de les escoles públiques.
Tant costa dedicar més mitjans a lensenyament públic?
Per què tanta deixadesa?
No sha doblidar que, arraconant lensenyament públic
estem arraconant també la igualtat doportunitats, lesperit
crític, la diversitat, la integració, la solidaritat
Estem deixant de costat, en definitiva, el nostre futur.
Redacció

|