CAMÍ ESCOLAR DEL PROJECTE A LA REALITAT

El curs 1998-1999 es va posar en marxa a l’escola Tabor, dins del marc general del Projecte Educatiu de Ciutat, el projecte del Camí Escolar. Encara queda molta feina per fer, però les bases ja s’ha establert.

Per tal de començar a concretar els objectius generals del Projecte Educatiu de Ciutat, es va posar en marxa al barri de la Sagrada Família, com a projecte pilot, la col·laboració entre les diferents entitats ciutadanes per tal que el barri pugui funcionar com una comunitat educativa real. El tema de treball triat va ser l’Educació Ambiental.

Un del diversos projectes sorgits d’aquesta iniciativa, a proposta de l’aleshores cap de Serveis personals del districte de l’Eixample, Àngels Nogués, de l’Associació de veïns i de l’Escola Tabor, va ser el del Camí Escolar.

Què és el camí escolar?
El camí escolar és una cosa tan senzilla com que hi hagi un camí segur pel qual puguem deixar anar els nostres fills sols a escola sense por que els passi res en el trajecte de casa fins a l’escola. Això implica molts canvis, des dels més tangibles, com ara el fet de condicionar els semàfors i els passos de vianants, la presència de la guàrdia urbana, fins a d’altres que no es veuran tant. Aquest projecte implica, sobretot, un canvi de mentalitat de tota la comunitat: nens, pares, mestres i ciutadans en general. Tenir nens que vagin sols pel carrer canvia moltes coses.

L’escola Tabor presenta una sèrie de característiques que feien molt interessant fer-hi el projecte pilot del Camí Escolar: més del 90% dels seus alumnes van a l’escola a peu. Això ja és un punt guanyat: no cal convèncer els pares que deixin el cotxe, el costum d’anar a peu ja hi és. A més a més, la majoria dels alumnes viuen força a prop de l’escola, la qual cosa també facilita traçar i activar el Camí Escolar.
Com a punt de partida simbòlic del Camí Escolar es va triar el dia sense cotxes del 29 d’abril de 1999, anomenat “dia de l’auto-reflexió”. A l’escola es van programar tot un seguit d’activitats sota el títol “preparem el camí escolar”, i a mig matí, nens i nenes de P3 i de 4t de primària, acompanyats de pares, mares, mestres, de l’aleshores responsable de l’Institut d’Educació, Eulàlia Vintró i de la Regidora de Mobilitat Carme Sanmiguel, van inaugurar simbòlicament el Camí Escolar, fent la volta a l’illa de cases de l’Escola.

Per tal de preparar aquest dia, des de l’ajuntament es van portar a terme diverses millores al voltant de l’escola, com són la senyalització vertical de “perill nens” a uns metres de cada pas de vianants advertint del pas d’escolars, la senyalització horitzontal de “perill nens” en els dos carrils centrals de circulació just abans dels passos de vianants, la instal·lació de dos bancs davant la porta de l’escola, la instal·lació de dos miralls parabòlics a la sortida del pàrquing del costat de l’escola perquè els vianants puguin veure els cotxes que surten, la instal·lació de fitons abatibles i adequació del xamfrà Cartagena-Provença com a reserva de l’escola, la regulació dels semàfors per protegir el pas de vianants en aquelles cruïlles on és permès que girin cotxes mentre passen vianants, adequació de zones de pàrquing per a les motos...

Després d’aquestes millores i de l’estudi previ per part del Sector de Mobilitat de l’Ajuntament, que forma part de la Comissió del Camí Escolar (formada per pares, mares i mestres del Consell Escolar del Centre, entitats del barri i administració municipal) es va passar a les famílies una enquesta amb diverses preguntes sobre el camí que feien els seus fills fins a l’escola.També havien de marcar en un plànol el camí que feien de casa a l’escola, i quins eren els punts de risc que hi veien. A partir d’aquí, es va fer el traçat definitiu del camí.

De les enquestes en va sortir que en general els pares estan satisfets del camí que fan, però que estan disposats a canviar-lo, ja que pensen que no és prou segur perquè el facin els nens i les nenes tots sols. Es valora positivament la feina feta, especialment la regulació del semàfors.
Aquest curs s’han anat veient el funcionament en el dia a dia de les mesures que es van anar prenent al llarg del curs passat, i s’ha pogut veure si eren efectives o no. Així doncs, s’ha vist que hi ha problemes amb alguns semàfors, que com que no estan regulats per posar-se vermells només en unes hores determinades, ara els conductors se’ls salten sempre. També hi ha problemes amb la zona de pàrquing reservada: sempre està ple de cotxes al davant i els fitons abatibles són molt difícils d’obrir, amb la qual cosa, tot sovint no es pot utilitzar, I encara en queda un altre: els conductors dels autocars, que no sempre volen fer la volta i entrar al pàrquing, així que, tot sovint, els autocars aparquen a l’altra banda del carrer i els nens i nenes de l’escola han de travessar el carrer per tal de poder pujar a l’autocar.

No penseu pas que som pessimistes, per res del món! Pensem que això només són petits contratemps que s’aniran solucionant amb bona voluntat a mesura que tots plegats ens anem acostumant als canvis. També cal dir que hi ha coses positives: s’han continuat creant zones de pàrquing de motos, s’han repintat totes les senyalitzacions i s’estan escoltant tots els suggeriments de les famílies.

Actualment s’està treballant en la campanya informativa als veïns del barri i als usuaris del Camí Escolar; aquesta campanya ha de començar a principis del mes que ve.

Mica a mica, el Camí Escolar tira endavant, és clar que encara falta fer un salt quantitatiu important per poder dir que el projecte ja és una realitat, la senyalització efectiva del seu traçat i la presència de la guàrdia urbana són dos dels punts essencials per poder-lo posar en marxa. Per poder-hi arribar, encara ens falta un bon tros de CAMÍ.

AMPA TABOR